1. EL PENSAMENT CREATIU FRONT EL REACTIU. De BONO, E., (1986) Seis sombreros para pensar.
El pensament reactiu, consistix en el diàleg i en l’argumentació dialèctica. S'utilitza per a saber reaccionar davant d’un interlocutor, però no per a genera propostes.
El pensament creatiu se centra en canvi a produir propostes, establir objectius, avaluar prioritats i generar alternatives.
L'ARGUMENTACIÓ COM A FONT DE CONEIXEMENT
Un argument intel·lectual consta, al menys, de dues parts: una part de premissa i una de conclusió. La primera pren la forma de fets, de dades que expliquen o condicionen la conclusió o conseqüència. Aquest model s'anomena sil·logisme.
Si ...Premissa... llavors...Conclusió
Si / donat que .Fets, dades llavors Afirmació
Veiem uns exemples on marcarem la conclusió en negreta i les premisses amb subratllat:
Donat que els infants són per naturalesa actius i els agrada jugar,(llavors) cal dissenyar activitats basant-se en el joc on puguen participar activament.
El sentit de l'oïda és el primer sentit que l'infant desenvolupa per tant és adequat estimular el nadó amb diferents tipus de música d'acord amb la finalitat proposada.
Les habilitats d’argumentació inclouen identificar i analitzar arguments de textos o entorns d’aprenentatge, així com construir arguments. S’està estudiant la manera com les activitats d’argumentació contribueixen al canvi conceptual, i en conseqüència, a l’aprenentatge significatiu. El que sembla que està clar és que les habilitats lingüístiques, especialment les referents a l'elaboració de frases complexes de caràcter causal i consecutiu afavoreixen aquest tipus d'aprenentatge.
Malgrat la importància de l’argumentació a l’hora d’enfrontar-se a problemes complexos i mal estructurats i el seu paper en l’aprenentatge significatiu, Bill Cerbin i altres han demostrat que la majoria de persones, per exemple els estudiants preuniversitaris o els alumnes adolescents, no dominen la construcció d’arguments, generalment perquè no justifiquen la connexió entre els fets , dades o proves i les conclusions.
2. EL MODEL D'ARGUMENT DE TOULMIN
El model argumentatiu, l’estructura de l’argument o simplement el model de Toulmin explica des del punt de vista lògic l’estructura o l’esquema al qual respon un text argumentatiu. Stephen Toulmin va afirmar que les argumentacions quotidianes no seguixen el clàssic model rigorós del sil·logisme. Per a ell, en una argumentació directa, un subjecte argumentador presenta explícitament una tesi o opinió i exposa una sèrie d’arguments o raons lògiques que han de desembocar en una conclusió que confirma la tesi proposada.
Toulmin (1958), i després junt a Rieke Janik (1984), descriu un model d’argument conformat per sis tipus de declaracions:
- ·La conclusió, és el punt de vista que s'exposa front a un tema. Per exemple: " El pensament d'un infant de 2 anys es caracteritza per l'egocentrisme, fa referència al fet de considerar el món exterior exclusivament des de la posició i perspectiva pròpies. Sense adonar-se de com seria el mateix món vist des d'un altre punt de vista o bé quin sentit tindrien les mateixes paraules o situació per a una altra persona. D'alguna manera el món és tal com l'infant el veu i el viu".
- ·Els fets o la premissa, són les dades o la informació sobre els quals es basa la conclusió. És el suport. Per exemple: “D'acord amb Piaget”.
- ·La justificació garanteix la rellevància de l’evidència sobre la conclusió, baix la forma de regles, principis, patrons, etc. Per exemple: “ Piaget va optar no sols per descriure el procés del desenrotllament, sinó també per tractar de “explicar-lo. Este punt de vista va ser una gran novetat per a la seua època”.
- ·El recolzament assegura que les garanties siguen fidedignes i aplicables al context present. Per exemple: “D'acord amb l'obra de Jean Piaget (1988) Seis estudios de psicología traducció de Nuria Petit. Buenos Aires : Editorial Ariel”
- ·Excepcions o refutacions és una objecció a la tesi proposada. “Per exemple: No obstant, hem de tindre en compte com ja Lev Vygotsky va indicar, la influència social en el desenvolupament cognitiu dels infants. Piaget va ignorar estos aspectes, considerant el xiquet un organisme biològic que es desenrotlla de mode descontextualitzat”
- ·Finalment trobem, la modalitat que és el grau de certesa de la tesi. És la probabilitat o possibilitat, ja que una tesi deu comprovar-se.
COM COMENTAR LES APORTACIONS DELS COMPANYS DE L'AULA.
Unes dades, uns fets observables que estan justificats i recolzats per observacions, per opinions... permeten arribar a una conclusió en forma de tesi que serà veritat en certa manera o modalitat i que tindrà certes excepcions o possibles refutacions o punts febles.
Aquest argument pot ser contestat en diversos sentits:
-Es pot negar la conclusió (contrargumentar) tot aportant els fets, justificació, recolzament... corresponent.
-També pot acceptar-se total o parcialment matisant les dades o justificacions, modificant la modalitat.
Amb aquesta estructuració es facilita la discussió.
Per estructurar els comentaris que realitzareu davant les intervencions dels vostres companys seguirà el següent guió:
- Plantejament: és l'exposició de la tesi o afirmació que es pretén defensar. En síntesi hauria d’estar explicitada al tema del missatge.
- Desenvolupament: és la presentació, amb ordre i claredat dels arguments necessaris per defensar la tesi. S'hi diferencien les premisses: són fonaments de la tesi anterior o bé nous fonaments per a la tesi que s'exposa i les demostracions i justificacions que s'aporten per sustentar la tesi o fer canviar l'opinió a l'interlocutor (al lector).
- Conclusió: és la síntesi o reafirmació de la tesi argumentada.
D'altra banda, observeu que hi ha diverses maneres de justificar i recolzar:
- Establir relació de causa-conseqüència entre els fets o entre fets i conclusió;
- Citar una autoritat àmpliament acceptada;
- Justificar la tesi pel guany que se'n deriva o se’n pot derivar;
- Exemplificar a partir de la tesi o viceversa, extraient conseqüències de diversos exemples.
- Comparar o establir analogies o metàfores
- Argument ad hominem (fal·làcia), que cal evitar, adreçat als principis, opinions i interessos de l'interlocutor, més que no pas a raons lògiques.
3. A continuació hi ha unes referència web sobre l'argumentació . Les dues primeres aporten informació addicional sobre el concepte d'argumentació i les dues darreres són programaris que podeu descarregar per practicar l'argumentació.
Exercici tradicional sobre l'argumentació però en suport web.
Exposició molt clara i senzilla de les característiques del text argumentatiu. Està adreçada a alumnes de segon de Batxillerat.
Programari
Programari per facilitar l’argumentació
Programari per facilitar l’argumentació
